TANGO

La meva mare solia dir: “la vida es com un tango”, suposo que pel moviment del ball: unes vegades avances i unes altres retrocedeixes. Quan retrocedeixes et dona la sensació que només vas enrera i més enrera i a vegades perds el nord i penses que mai més podràs tornar anar endavant.

No és veritat.

Sempre podem tornar a anar endavant, tot depen de nosaltres, de com veiem la vida i de com ens adaptem a les coses que ens passen.

La vida també és un tango, perquè a vegades, en lloc d’anar endavant i enrera vas cap als costats. Aquests moviments laterals tenen la seva gràcia. Per què? Doncs perquè si et deixes endur pel ball, si deixes que la vida et sorprengui, acabes fent coses que mai hauries sommiat i acabes coneixent a gent que mai no hauries imaginat.

Fa uns mesos, quan vaig començar a fer punt, li vaig comentar a la Roser, una amiga de la feina (si, a la feina també pots fer amics) i ella em va dir: “Ah! Doncs la meva amiga Esther també acaba de començar”. Des d’aquell moment, l’Esther i jo, malgrat no ens coneixem, sabem l’una de l’altra i compartim, apart de la Roser, la nostra recent afició pel punt.
Ella sap de mi pel blog i jo se d’ella per la Roser, perquè de tant en tant li pregunto que fa l’Esther. Bé, diguem que l’Esther està en aquell punt del ball que vas una mica enrera i volia dedicar-li aquestes linees per dir-li que s’animi, que miri endavant i que l’espero un dilluns a les quedades del Barcelona Knits perquè tinc moltes ganes de veure les coses que fa… que m’ha dit un ocellet que són molt maques!

Ànims noia, deixat endur pels moviments laterals.
Una abraçada i fins ben aviat!