Els divendres són dies extranys per mi: estic entre l’excitació que suposa tenir un cap de setmana per endavant i intentar centrar-me a la feina en el que estic fent. No sempe ho aconsegueixo.
Aquest matí he intercanviat un parell de comentaris amb la Queta de Fil Parranda i m’ha animat a començar amb el ganxet. No sé quan, però ja he decidit que abans de que acabi l’any vull apendre’n. Això m’ha fet recordar que aquest any no havia fet llista de bons proposits, almenys de forma oficial.
Cal ser realista amb la llista de bons proposits i posar coses “executables” i que realment ens motivin, si no, correm el risc de no aconseguir cap dels objectius i caure en el desànim absolut.
Després de pensar-ho uns minuts, aquí va la meva llista:
1. Intentar ser una mica més endressada, almenys intentar tenir els meus capdells de llana sota control.
2. Apendre a cosir a màquina
3. Apendre a fer ganxet
I quart i més important:
4. Ser feliç amb les coses petites.
Aquesta és la clau per a la felicitat: ser feliç amb les coses petites. Les coses grans no sempre arriben o no amb la freqüència que ens agradaria, així que, com que la felicitat no pot esperar, més val aconseguir-la amb les coses quotidianes: pendre el café amb les amigues de la feina (sobretot, sobretot amb la Roser, que mereix un post apart, però això serà un altre dia), esperar al Jaume a la sortida de la feina, sopar amb la familia a casa, compartir cervesa amb les amigues, adormir-te sota una manta al sofà, anar al mercat després de dues setmanes sense fer-ho i que la fruitera et digui que et trobava a faltar, que el meu germà es posi la gorra que li vaig fer encara que li vaigi 4 talles grans i un llarg etc
Si decembre que ve ho he aconseguit, ni que sigui una mica, hauré triumfat!
Bon cap de setmana a tots.
Aquest matí he intercanviat un parell de comentaris amb la Queta de Fil Parranda i m’ha animat a començar amb el ganxet. No sé quan, però ja he decidit que abans de que acabi l’any vull apendre’n. Això m’ha fet recordar que aquest any no havia fet llista de bons proposits, almenys de forma oficial.
Cal ser realista amb la llista de bons proposits i posar coses “executables” i que realment ens motivin, si no, correm el risc de no aconseguir cap dels objectius i caure en el desànim absolut.
Després de pensar-ho uns minuts, aquí va la meva llista:
1. Intentar ser una mica més endressada, almenys intentar tenir els meus capdells de llana sota control.
2. Apendre a cosir a màquina
3. Apendre a fer ganxet
I quart i més important:
4. Ser feliç amb les coses petites.
Aquesta és la clau per a la felicitat: ser feliç amb les coses petites. Les coses grans no sempre arriben o no amb la freqüència que ens agradaria, així que, com que la felicitat no pot esperar, més val aconseguir-la amb les coses quotidianes: pendre el café amb les amigues de la feina (sobretot, sobretot amb la Roser, que mereix un post apart, però això serà un altre dia), esperar al Jaume a la sortida de la feina, sopar amb la familia a casa, compartir cervesa amb les amigues, adormir-te sota una manta al sofà, anar al mercat després de dues setmanes sense fer-ho i que la fruitera et digui que et trobava a faltar, que el meu germà es posi la gorra que li vaig fer encara que li vaigi 4 talles grans i un llarg etc
Si decembre que ve ho he aconseguit, ni que sigui una mica, hauré triumfat!
Bon cap de setmana a tots.
9 comentaris:
Ja ho dèia el Capità Enciam: 'Els petits canvis són poderosos'.
Malgrat el personatge no és referent de res (bé, potser ho sigui en fricor d'indumentària) crec que la reflexió està força ben trobada. La suma de petits d'instants de felicitat proporciona, sens dubte, molta més plenitud que la consecució de grans fites.
Tota la raó, doncs.
Això de venir-me a buscar a la feina... pot ser cada dia?
jo vaig aprendre ganxet a Persones Llanes i va estar molt bé! També vaig fer un curs de costura al duduà, però ara el fan aquí: http://www.latelierdelraval.com/
Espero que et serveixi!
Gràcies mKazumi!
Ho miraré pq en tinc moltes ganes d'apendre'n.
Espero que aconsegueixis la felicitat :). Per cert, jo si vols et puc ensenyar la mica que se de fer ganxet, jo també vaig aprendre a persones llanes i el curs està superbé.
P.D.: Tu habies estudiat matemàtiques Belén? Esque estic fent un regal per al novio i necesitaria un cop de mà... :P
Si! Sóc llicènciada en matemàtiques.... però fa tant de temps que se m'han oblidat més de la meitat de les coses.... ara, si et puc ajudar ho faré. Conta amb mi!
Aquí et deixo el meu mail:
bvilaplana@yahoo.es
cosa petita + cosa petita + cosa petita = FELICITAT GRAN!
Ei belén, jo sóc fatal amb el ganxet i tinc ganes d'apuntar-me al curs de persones llanes (ja ho vaig intentar però per feina vaig haver de faltar 2 dels 3 dies que dura el curs, d'aquí que el meu nivell tan penós...) Si vols ens podríem apuntar plegades, ja parlarem... Ah! aquest cap de setmana a sitges hi ha el festival de patchwork, el recomano a tots els friquis amants de les labors, hi ha coses realment boniques!
Fet Queta! Demà miro els horaris del proper curs de All you knit is love i ens coordinem. Que hi dius?
Perfecte! Tenim dues opcions: ganxet free style o amigurumi. Jo m'inclino pel free style, crec que és més general i a més els divendres em va millor. Tot i que l'amigurumi també és molt xulu... Tu com ho tens d'horaris?
Jo també prefereixo el freestyle i l'horari em va bé. Vols que quedem un dia per apuntar-nos?
Publica un comentari a l'entrada