Quan vaig veure els capdells a la botiga vaig saber inmediatament que els volia, inclús abans de decidir que faria amb ells... la veritat és que està quedant preciós, d’una textura molt suau. L’únic dubte que tinc ara és si hi posaré botons o un llaç...
Com que ja està quasi acabat, em puc permetre el luxe de pensar en el proper projecte. Crec, sincerament, que és un dels moments que més m’agrada: el de concebre’l mentalment.
Les possibilitats són gairebé infinites si tenim en compte la quantitat de colors, grossors, textures, usos, destinataris, materials etc. etc. dels que disposem.
Per això, la cerca de la llana adecuada amb el patró adhient no és pas una tasca fàcil encara que jo, últimement, em deixo endur pel meu estat d’ànim. Em deixo arrossegar per allò que m’entra pels ulls i per la necessitat de satisfacció inmediata (satisfacció inmediata = necessitat de veure materialitzat en un espai relativament curt de temps allò que hem imaginat prèviament).
Doncs, en això estic ocupada, en buscar un patró a unes llanes que tinc a casa i que em moro de ganes de treure de la bossa en la que estan guardades.
Mentres tant, us deixo unes flors del meu jardí fractal per a que acabeu de passar un bon dilluns:
1 comentari:
No he vist el xal, pero voto perque hi posis el llaç (m'encanten els llacets, pero no en el rollo cursi). A mi també em pasa que tinc un stash lanero de dimensions considerables i mai trobo patrons adients :(. Bueno, que hi farem. Per cert, m'encanta el teu jardí fractal, jo vaig fer el treball de recerca sobre els fractals i tinc un fractal penjat a l'habitació que es xulisim :). Petons i que vagi bé!!
Publica un comentari a l'entrada