Acabem de conèixer a la Irina, la filla d’uns molt bons amics. És una preciocitat.
Els seus pares, la Gaëlle i en Jordi, ens han dit que s’ha passat tota la nit rondinant però per fer-li justícia us diré que l’estona que l’he tinguda en braços ha dormit com un angelet, amb algun badall inclòs i fins i tot ha fet un intent d’obrir els ulls!
La nena té un parell d’àvies amb unes mans d’or que li han teixit i cosit a màquina tota mena de cosetes: des de barnussos fins a barretets calats. Amb aquests precedents no m’he atrevit a fer-li res, almenys de moment, encara que em reservo alguna sorpresa.
Aquesta tarda, abans de veure-la, he decidit que, de cara a l'hivern, que ja serà una mica més gran, li faré alguna coseta que pugui lluir. Remenanat per internet he trobat aquest patró que m'ha encantat!
El fet curiós és que la nena estava a l'habitació 314. Potser el número no us digui res però a mi evidentment no se m’ha escapat: 3,14 el número Pi!
2 comentaris:
El gorro és monissim!!! :)
Nena gràcies per ferli honor al teu super blog a la Irina!!! La veritat és que ens vàrem quedar impressionats amb la facilitat que l'agafaves!!!! El tema del número pi està molt bé!!! jo no m'hi havia fixat, segur que a tu et va donar bones vibracions!!! m'agrada molt el gorret que has triat per copiar el patró!!! espero que estiguis molt bé! i et veig molt conectada amb els fils i les agulles!!! mbé!! smuak smuak
Gaëlle
Publica un comentari a l'entrada