Estic sentada al menjador de l’apartament dels meus pares, en un poblet al costat de Sitges. El mar s’està tornant de color negre, com el cel. M’he endut un llibre que vaig comprar a l’fnac l’altre dia i les meves Denise. Res de llana. Vaig pensar mentre feia la maleta, que si volia teixir hauria de fer servir alguna cosa de l’stash que tinc aquí.
De sobte, m’ha vingut al cap un gorret d’aire mariner que vaig veure fa dies a
The Purl Bee. He corregut a l’armari on tinc la llana i...bingo! Tinc llana blau marí i blanca. No és la millor llana del món però… és el que hi ha!
Aquest és el resultat:
L'he rebatejat amb el nom de Garraf-sur-mer.
7 comentaris:
doncs t'ha quedat moolt bonic. m'agrada el teu blog.
salutacions!
que maco el gorret!!!
OooOOooo! Estàs feta una artista!
Jo també ho vull saber fer! :-)
m'agrada molt!!!! i la llana sembla bona! Escolta ja tinc casi a punt la oseta, al final vaig cambiar de llana, el color es molt semblant pero 65% merino, em va agradar molt ... la resta es sorpresa je je je
Petons!
Per al·lusions, haig de comentar un tema que no té res a veure amb el tricot (ho sento aficionats al tricot!)...
Resulta que jo crec que: Si vols un bon futur has d'anar a Begur!!!
He montat un slògan turístic i tot..que quedi clar!
jo crec que a Garraf només hi han cactus!!!
Roser
Benvolguda Roser,
Abans de res, permet-me disculpar per les greus acusacions i la llarga currua d'improperis que vaig vessar sobre la teva persona. Valgui aquest comentari com a desgreuge. Trasvassaré, en conseqüència, la meva còlera en la direcció del veritable autor material dels comentaris que tan d'enuig m'han suscitat.
Bé, agraeixo el teu entusiasme respecte de Begur. En efecte, és un paratge meravellós i veig que tens la virtud de capir-lo. D'altres no la tenen (Eh, esposa meva?). Així doncs, les portes de Can Colomer et són obertes quan et plagui. I pel mateix preu, també disposes d'un lloc en els diversos àpats nadalencs de la família.
M'abstindré d'emetre qualsevol judici a l'enton de Garraf. Tinc l'esquena delicada i no voldria haver de dormir a la dutxa.
Ben teu,
J
Com a "aludida" del missatge del Sr. Colomer em sento molt ofesa!!!
Només recolçava la meva estimada amiga i em posava amb la seva situació!
Perquè si vos dieu q us agrada Begur i no Garraf em plau convidar-vos a una vil-la pirenainca anomenada Esterri d'Anèu q perd el seu encant quan....
Ofesa ben ofesa...
Salutacions cordials
Anòmina Su
Publica un comentari a l'entrada