Plou i a defora bufa es vent
Que me fa sentir petit com un granet d’arena
Estic dins del llit estic ben calent
Avui ja no em mouré d’aquí... uh, uh, uuuh...
I jo, igual que en Tomeu Penya, però no estic dins del llit, sino asseguda al sofà de casa i mirant el cel, que s'està posant negre negre i teixint això amb el meu cotó de Llanes Travessera.
Què més es pot demanar?
3 comentaris:
Ara fa temps que no escoltem el Tomeu, oi? Crec que tu i jo devem ser dels pocs que li hem comprat algun disc al Tomeu.
Bé, arribo en breu. Els dies com els què retrates tenen com a màxim alicient tornar a casa.
M'encanten aquests cels! Aqui a Madrid varem tenir dues setmanes senceres així. La primera setmana, deia: ohhh q bonic, què decadent. La segona, deia: QUÈ DECADEEEENT COLLONS!!!
Gaudeix molt molt del teu projecte!!! Ja tenim ganes de veure'l!
Ummm! quina bona pinta! Ja veig que t'has aficionat als top-down!
Doncs a mi aquests dies de pluja...ahhhh...que tenia plans pel cap de setmana! I a l'aire lliure! però sort que sempre els puc canviar per una bona estona de teixit, o per mala sort...de treball!
Bon cap de setmana!
Publica un comentari a l'entrada