Los que me conocen saben de mi aversión a entrar en la cocina y más en los últimos tiempos, que estoy para pocas cosas pero desde luego no para hacer de cocinillas.
Pero bueno, no sé si porqué mañana es un día especial, porqué te lo mereces más que nunca o simplemente porqué si, he decidido hacer una excepción: bizcocho de naranja.
Lo he rebautizado con el nombre de pa de pessic de Sant Jaume.
10 comentaris:
Ninaaa!
Quina bona pinta que té aquest pa de pessic! gggrrrr.... i amb una mica de xocolata desfeta per sobre... mmmm... ja ni t'explico! I qui diu xocola
La cuina no et deu agradar gaire, però si el pa de pessic està tant bo com la pinta que fa, hauries de fer un pensament! jejeje
Ah!, i clar, felicitats pel Jaume!
Petontz!
si, felicitats jaume però no només pel sant sinó també per haver pescat aquesta esposa que tens que és un solete!!!!
Missatge per a tothom:
Mmmmmmmmmmmmmmm!
Esmorzar coca de taronja només llevar-se és una delícia.
Belén, més coques i menys troques.
PS_ Merci Queta. No t'imagines com em va costar pescar-la!
Noia! i tant que ets un bon partit! jejeje...
Felicitats Jaume!
m'encanta: més coques i menys troques xDD
felicitats Jaume!
jajajajjajajajaja!!! jaume boníssim el rodolí!!!
Beleeeen, ja trigues en escriure la recepta! Felicitats, Jaume.
Per alusions:
Mercès a tothom per les felicitacions onomàstiques. Tot un detall.
Sobre el rodolí. Més que una rima, és un lema. El proper pas és sortir al carrer i manifestar-me.
Apa, salut!
No hi ha res com el que és fet a casa, a mà u amb tot l'amor del món!
...un dia d'aquest explicaré el cuento de la matemàtica i els ous durs...
bueno sister...un baccio desde el motel de carretera mes cutre d'Italia.
Publica un comentari a l'entrada