dimecres, 20 de març del 2013

Para Mónika


Conocí a Mónika a traves del blog de Sonieta, del que soy lectora asidua. Como era de esperar su historia no me dejó indiferente.
Hace unas semanas me enteré de que había vuelto a recaer de la enfermedad y con su optimismo vital se preparaba para plantarle cara de nuevo.
Pedía en su blog que nos hiciéramos donantes de médula. Le mandé un correo con patrones de amigurumis y diciéndole que me iba a hacer donante.
Ella me prometió mandarme una de sus flores de ganchillo cuando se pusiera bien.

Mónika, yo cumplí mi parte del trato. El lunes 11 fui al Hospital Clinic y me hice donante de médula. A ti no te dio tiempo de mandarme tu flor…. Pero que sepas, que tengo mucha memoria, y que si nunca volvemos a encontrarnos… quiero mi flor!!!
Para todos los que leéis esto: #donamedula, #donavida!
Por Mónika, por todas las Mónikas y porqué todos, desgraciadamente podemos ser Mónika un día.

Yo fui al Hospital Clinic, al banco de sangre, escalera 1, planta 1. de 8:30 a 20:00 de lunes a jueves. No hace falta pedir hora. Si decís que vais para haceros donantes de médula no os harán hacer cola.
Yo tardé 15 minutos, se trata de una simple extracción, analizan tu sangre y si algún día alguien es compatible contigo te llaman. Y tienes la oportunidad de salvar una vida, ¿quien puede decir eso?

Encontraréis toda la información en la Fundación Josep Carreras.


7 comentaris:

Lua ha dit...

Belén, ho sento molt.
El teu gest és d'admirar. Tant de bo tots fossim com tu.
I no tinc paraules de consol perquè sobren les paraules.
Una abraçada.

Laia ha dit...

Jo vaig conèxer a la Monika, i segur que allà on sigui agrairà el teu gest i et guardarà la flor :-)

sonietaSun ha dit...

Jo en tinc dues Belen.
Te'n "deixo" una mentre la Monika no et faci la seva.


Moltes gràcies i fins aviat

Ganxetades ha dit...

Pots estar ben orgullosa i la resta hauriem de prendre exemple!

Lou Perea ha dit...

Monika es mujer de palabra, tu flor llegara, si me de es a donde yo le hago de recadera.

Lou

Opiniones incorrectas ha dit...

Hola Belén, acabo de añadir tu homenaje a la recopilación que estoy haciendo para que Mónika, desde donde esté, nos pueda leer a todos de carrerilla ;)

Eva ha dit...

Belen, feia temps que no posaves res i m'ha donat per mirar el teu blog, a vegades el silenci és millor que una paraula inútil, i ara m'he quedat sense paraules... m'entens oi???, el meu silenci ho diu tot...

El gest exacte, sense paraules....

Petons per tu i la Mónika!!!!!