Aquests últims dies, aprofitant que hem estrenat any he aprofitat per a reflexionar sobre com ha canviat la meva vida en els últims mesos.
Certament la mort de la meva mare ho ha trastocat tot: per malament però també per a bé.
Les conseqüències negatives de que ja no estigui aquí són evidents i, per als que varem compartir la vida amb ella, més que evidents són palpables cada dia.
Una persona que m’estima molt m’ha ensenyat que a tot cal buscar-hi el costat positiu i això és el que estic intentant, amb molt d’esforç, de fer cada dia.
La llista de coses bones que m’han passat els últims mesos no seria molt molt llarga però si que hi sobresurten dos fets:
1. Saber com de molt m’estima el meu marit. És aquella roca sòlida que mai et falla quan la necessites. Gràcies per tot. T’estimo infinit.
2. Haver conegut a les noies de BK. Sense saber-ho m’han ajudat moltíssim…. He conegut a gent nova amb la que comparteixo afició i els dilluns ja no són, mai més, dies grisos. Moltes gràcies, de tot cor.
dijous, 10 de gener del 2008
Reflexions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Tot canvia, res no resta immòbil. El fet, doncs, no és el moviment de les coses, sinó la direcció que prenen. Tenim les eines i la capacitat de variar el rumb dels fets. Podem posar-hi de part nostra per adequar-lo i fer-no arribar a un punt millor del què hem partit.
Publica un comentari a l'entrada