Resulta que mañana es el cumple de una amiga y a la cena que ha organizado irá otra amiga a la que hace siglos que le debo su regalo.
¿Qué hago yo? Terminar deprisa y corriendo los dos bolsos que tenía a medias para ellas pero de mala manera. Siempre me pasa lo mismo: soy fatal rematando. Y luego me arrepiento de no haber tenido más paciencia y haber terminado las cosas bien. Cuando mis amigas abran las bolsas se van a encontrar con un montón de hilos... ejem ejem.
Pero bueno, son mis amigas y se que me quieren un montón y les encantará todo, por el simple hecho de viene de mi. ¿De eso se trata no?
7 comentaris:
Fan una pinta genial!!! Segur que els hi agraden!!!
Segur que tindran éxit!!! per cert, on veus els fils??? ;-)
xD igual que la Nutsue, ¿on paren els fils??
nenes, els fils queden per la part de dins... els veuran quan els obrin...puaghh!!
Benvolguda concurrència,
Els fils paren sobre el sofà, a terra, també entre alguna revista... En definitiva, arreu.
Salutacions cordials de l'home que els pateix.
Va Jaume no et queixis home que no n'hi ha per tant!!! pensa que quan feia les floretes per la boda tenia la casa plena de farcit de coixí, allò sí que era emprenyador!! A més el Coto s'alimenta de fils, què creus que menja sinó?!!! Quan marxes a treballar el tiu es posa les botes!!!
Belén, després de passar-m'ho tan bé divendres amb vosaltres, només puc dir-te: Chocho... siempre quise haber nacido en Cádiz!
Publica un comentari a l'entrada